Honorables consellers,

Delegat del Govern,

Regidors i regidores, autoritats,

Representants dels cossos de seguretat i emergències,

Però sobretot amics i amigues,

Moltes gràcies per ser avui aquí, en un dia tan important per a l’Ajuntament de Barcelona, però també per a la ciutat de Barcelona.

Gràcies, Gemma Nierga, per haver-nos acompanyat. No era gens senzill acompanyar-nos en un acte tan emocionant com aquest. Després que hagin passat uns dies d'un atac tan dur com el que ha patit la ciutat de Barcelona, amb expressions de dol col·lectives, que hem pogut fer als carrers i també en la intimitat, però passats aquests dies, tornar a trobar-nos tots, mirar-nos a la cara, quan ens hem vist en aquesta situació de dolor, d'intensitat, però també de resposta, no era senzill trencar el gel i posar-hi paraules. Així que moltes gràcies a la Gemma, perquè, com sempre, ho ha fet amb delicadesa i intel·ligència.

És un grandíssim honor, dels moments més honorables i emocionants que em corresponen com a alcaldessa d'aquesta ciutat, lliurar les Medalles d’Or al Mèrit Cívic, un acte de reconeixement ciutadà als cossos i les forces de seguretat, als serveis d’emergències i a totes i tots els servidors públics que aquella terrible tarda d’agost éreu a la Rambla.

Aquell va ser l’atemptat més greu que ha patit la nostra ciutat els últims trenta anys. Les imatges, les emocions, el dolor per la pèrdua de vides humanes, ens acompanyaran sempre en la nostra memòria i res les podrà esborrar mai. De la mateixa manera que tampoc res podrà esborrar la resposta cívica exemplar que aquesta ciutat va donar en un dels moments més difícils de la seva història present. La resposta ciutadana, i especialment la de tots vosaltres, que vau demostrar un cop més la vostra professionalitat, la vostra vocació de servei públic i, sobretot, la vostra humanitat.

Amb el lliurament d’aquestes medalles, la ciutat de Barcelona vol reconèixer i agrair al cos de la Guàrdia Urbana, al Centre d’Urgències i Emergències Socials, al Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, al cos de Mossos d’Esquadra i al Sistema d’Emergències Mèdiques la vostra resposta en el mateix moment de l’atemptat. Volem agrair el fet d’haver estat allà, en el moment més difícil, al lloc més difícil, a les nostres estimades Rambles, en un moment tan dur. Gràcies en nom de la ciutat.

Sou vosaltres qui vau donar auxili a les persones ferides. Sou vosaltres els que vau participar en les tasques de classificació i assistència a les víctimes. Sou vosaltres els que vau fer possible la gestió d’una situació tan difícil i dramàtica com la que va viure Barcelona. Però, per què vau ser vosaltres? Perquè sou vosaltres els que sempre sou allà, els que sempre responeu, quan se us necessita, en els moments més difícils. Sou vosaltres els imprescindibles en aquesta ciutat.

Com hem pogut dir aquest matí en el Ple Municipal, amb tots els grups, avui rebeu una medalla que és el mínim que us pot donar la ciutat com a reconeixement. No només per la vostra professionalitat, que és el que s’espera de vosaltres, perquè heu estat formats per atendre situacions difícils i d’emergència. Vosaltres vau ser més que professionals. En el moment més difícil, en un terrible atemptat, amb les terribles imatges de tanta gent a terra, vau arriscar les vostres vides, no només vau ser professionals. Durant més d’una hora no se sabia què podia passar. Pensàveu que la vostra vida estava literalment en perill i no vau dubtar. No només no vau marxar, no només no vau pensar en la vostra seguretat. Sinó que només vau pensar en les persones que més us necessitaven. Durant més d’una hora.

Per això, segur que mereixeu aquesta Medalla al Mèrit, perquè és molt més del que es pot demanar a ningú. Aquella tarda del 17 d’agost vam viure el pitjor i el millor de la nostra condició humana. Ens dol molt, com bé deia la Gemma Nierga al principi, com a societat, i ens hem de preguntar què hem fet malament; no podem ser autocomplaents. Per què un jove de 22 anys arriba a matar 14 persones i n’atropella moltes desenes més? Ens hem de preguntar en què ens hem equivocat perquè l’odi es pogués introduir amb tanta força. I ens hem de preguntar quines respostes hem de donar com a societat perquè això no torni a succeir. Però, alhora, també és motiu d’orgull per la resposta que vau donar.

Als agents de la Guàrdia Urbana, que vau ser els primers que vau ser allà. Vau arriscar la vostra vida per salvar-ne moltes d’altres. Quan la gent fugia, éreu els que corríeu en direcció contrària. Abans que arribessin els altres serveis d’emergència, ja estàveu assistint les víctimes, entràveu a la farmàcia per demanar un desfibril·lador, gases i material sanitari. Vau abraçar i consolar les víctimes. És un honor i un orgull, com a alcaldessa, ser la vostra màxima responsable.

També vull agrair moltíssim al SEM, al CUESB i als Bombers de Barcelona la vostra resposta. Vosaltres treballeu diàriament en situacions d’emergència complicades, incendis, desnonaments, accidents…, però el que vam viure aquella tarda de dijous superava totes les situacions d’mergència que havíem passat prèviament.  I evidentment també als Mossos d’Esquadra, pel seu ràpid desplegament, les tasques de coordinació i la resolució de la situació dramàtica que vam viure, i també per la investigació posterior. Moltes gràcies a tots.

Sovint la ciutadania, i també els polítics, com a ciutadans que som, oblidem que, darrere de cada uniforme, no només hi ha un professional, sinó que també hi ha una persona de carn i ossos que sent, que plora, que s’abraça i que s’emociona. Sou grans professionals, que sabeu fer la vostra feina en unes condicions en les quals la majoria no podríem. Però també sou grans persones i és per això que avui vull recordar i reivindicar aquest vessant humà de la vostra professió, representada en la imatge d’un agent acollint als seus braços un nen víctima de l’atemptat. Avui hem volgut reconèixer amb una medalla la tasca sobre el terreny que van fer aquests cinc serveis públics, però és de justícia reconèixer i estendre el nostre agraïment a tots els serveis que es van veure involucrats en la resposta a l’atemptat: Protecció Civil, Creu Roja de Catalunya, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, Policia Nacional i Guàrdia Civil, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, tots els hospitals de la nostra ciutat, el conjunt dels serveis municipals, les entitats socials i ciutadanes, els taxistes, els hotelers, els veïns i els comerços de la Rambla que van obrir les portes per donar refugi a la gent que fugia de la mort i donar auxili a les persones ferides.

I al conjunt de la ciutadania que va expressar el seu rebuig a la guerra, a la violència, al terror, sota el lema "No tinc por". Barcelona és una ciutat de pau, orgullosa de la seva diversitat. Els terroristes ens han fet mal, molt de mal. Però han fracassat rotundament en el seu objectiu de dividir-nos i atemorir-nos. Avui, ens sentim més units que mai i no permetrem sota cap concepte que el nostre dolor s’utilitzi per a cap altre fi que no sigui la defensa de la pau, del diàleg i de la convivència en la diversitat. Ara hem passat els moments i els dies més difícils, però la nostra feina no acaba aquí. Hem de treballar amb energies renovades per reforçar i preservar la cohesió i la convivència, ens hem d’esforçar com mai perquè aquests valors que han caracteritzat la nostra ciutat continuïn guiant-nos. Tots i totes tenim una gran responsabilitat i, de la mateixa manera que vau saber estar a l’altura de l’emergència, avui ens toca preservar i enfortir els valors que vam veure reflectits a la Rambla després de l’atemptat.

Per acabar, deixeu-me també que faci extensiu molt especialment aquest reconeixement a les vostres famílies. Perquè si vosaltres vau ser herois i heroïnes a la Rambla i durant més d’una hora vau pensar que probablement la vostra vida estava en perill, però no vau dubtar ni un segon que no havíeu de marxar i que havíeu d’atendre a qui pitjor ho estava passant, això les vostres famílies ho saben: saben com sou. I, per tant, elles pateixen en silenci. Segur que aquests dies han patit moltíssim a casa. Així que, com a alcaldessa de la ciutat de Barcelona, també dono el meu agraïment més sincer a les vostres famílies. Que sapigueu que la ciutat de Barcelona us ho reconeix i és deutora d’aquesta entrega i d’aquest compromís.

Em quedo també amb el que molts de vosaltres em vau dir els dies posteriors: "Hem patit, hem passat por, ha estat dur". Però cap de vosaltres no voldria ser a cap altre lloc i, si tornés a passar, li agradaria ser allà. Per tot això, aquesta Barcelona avui se sent més forta i més valenta que mai. Així que moltíssimes gràcies, de tot cor, en nom meu, en nom de l’Ajuntament de Barcelona i en nom del conjunt de la ciutat.

Moltes gràcies.