Quina il·lusió estar avui aquí. Ara recordàvem amb l’anterior rector de la UPF, en Jaume Casals, que va ser al 2019 quan vam fer la primera signatura, impulsada per la Universitat Pompeu Fabra i per l’Ajuntament, amb plena convicció i sintonia, en temps molt convulsos, quan semblava que era difícil fer coses, però no vam tenir cap dubte que aquell projecte havia de tirar endavant.

 

Hi era també, per suposat, n’Andreu Mas Colell, imprescindible de l’ecosistema científic i d’aquest projecte. I també hi era en Joan Subirats, avui ministre, llavors tinent d’Alcaldia, de Cultura, Educació i Ciència.

 

Els que érem aleshores allà presents, inclosa la Conselleria d’Empresa de la Generalitat, recordem que era un acte molt més petit que aquest, però amb tota l’ambició i amb tota la visió que avui també s’està traslladant.

 

Quina alegria que des d’aquell primer moment i superant temps convulsos, no ens hem aturat i avui podem celebrar que comencen les obres del Mercat del Peix. Unes obres que suposen 3 edificis nous, 45.000 metres quadrats i 1.200 investigadors.

 

I en àmbits clau: la biomedicina, biodiversitat i benestar planetari. Per tant, els àmbits del futur, que és el que ens interessa.

 

Hem de dir també que això només és el principi, no és un projecte aïllat. Li hem de sumar la recuperació dels equipaments i patrimoni del parc: L’Hivernacle, que ja està en marxa, el Museu Martorell, Tres dragons, el nou centre del CSIC, la nova biblioteca a l’Estació de França, la reorientació del Zoo.

 

En definitiva, una iniciativa científica, cultural i urbanística que transformarà el parc i el seu entorn en un node de coneixement i recerca de referència al sud d’Europa.

 

Estem parlant d’uns 2.000 recercadors i 200 milions d’euros d’inversió.

 

A més, no és només el Mercat del Peix ni el Parc, sinó que es sumarà a l’ecosistema científic i d’innovació que ve de lluny i que és de referència: com el Parc de recerca Biomèdica, el Supercomputing Center, projectes que estan en marxa com el Caixa Research Institute, i, evidentment, la tasca diària de les nostres universitats i centres de recerca, que esteu aquí avui presents.

 

Aquest ajuntament li ha donat un impuls diferencial a la importància de la ciència a la ciutat.

 

Sabeu que habitualment ens diuen que no és una competència específica d’àmbit local, però a Barcelona sempre hem tingut clar que la ciència era una estratègia principal per fer la ciutat més justa, més democràtica i més sostenible que volem ser.

 

I ho hem fet els darrers anys amb un impuls renovat. S’havien fet iniciatives en el passat, però l’anterior tinent d’Alcaldia i avui ministre, en Joan Subirats, i l’actual tinent d’Alcaldia, Jordi Martí, que li ha agafat el relleu, han donat continuïtat a aquest Pla Barcelona Ciència 2020-2023, la Biennal Ciutat i Ciència, o amb l’impuls d’aquest projecte, la Ciutadella del Coneixement.

 

Com dic, m’agradaria remarcar que no estem parlant d’un projecte aïllat sinó que estem parlant d’un projecte de ciutat. Crec que això és un element absolutament central. És un projecte de ciutat que té, evidentment, un component urbanístic, que ha explicat ja la tinenta Janet Sanz que ha estat treballant tot aquest temps en l’impuls d’aquest projecte. Però m’agradaria destacar que és també un projecte que té una visió de projecció econòmica, de futur, i també de projecció internacional de la ciutat de Barcelona.

 

Crec que venim de dècades anteriors on, malauradament, el neoliberalisme que avui posa en perill la vida al planeta i que s’ha de canviar perquè és insostenible, ens havia abocat a deixar-nos en mans de l’especulació immobiliària o del monocultiu turístic. I aquest no és el model que necessita la ciutat de Barcelona.

 

Aquest, clarament, no és un model de futur. Per això quan vam arribar a l’Ajuntament ràpidament vam exercir el lideratge públic que potser no s’havia exercit en mandats anteriors. I vam decidir que no volíem estar en mans de l’especulació, que tenim talent, que tenim cultura, ciència, un ecosistema universitària que és punter i referent al món. I que havíem d’agafar aquestes fortaleses i posar-les al capdavant de l’economia i de la projecció internacional de la nostra ciutat.

 

I per això els darrers anys hem accelerat aquesta aposta per la innovació, la tecnologia, la recerca, la indústria i la diversificació econòmica que necessitava la ciutat.

 

I això es tradueix en el moment d’expansió i de projecció internacional que viu Barcelona.

 

Aquest processos de transformació i innovació han anat acompanyats de molts reconeixements internacionals i també d’aconseguir esdeveniments importants per la ciutat en diferents àmbits.

 

Cada cop hi ha més exemples: la Copa Americà de Vela, la Capitalitat d’Arquitectura el 2026, el festival d’art contemporani  Manifesta, que el MWC, un congrés de referència, hagi decidit que Barcelona serà la seva seu permanent, que empreses punteres com com Wallbox o Microsoft i, de fet, que el 70% d’empreses tecnològiques noves a tot l’Estat s’instal·lin a la ciutat de Barcelona. I tot això amb un atur a la baixa, amb unes xifres record dels darrers 15 anys, i alhora, amb el màxim d’inversió també en l’àmbit social en comparació amb qualsevol altre gran ciutat de l’Estat.

 

Per tant, hi ha model i hi ha estratègia. Això enforteix molt el projecte i dona confiança que aquest projecte no es podrà aturar perquè forma part de l’estratègia de ciutat decidida que vol consolidar Barcelona com a capital indiscutible de ciència i recerca d’Espanya i del sud d’Europa

 

Barcelona reforça la seva aposta econòmica per la innovació, la tecnologia i el coneixement, el millor motor econòmic possible per a fer present el futur.

 

Així que des de l’Ajuntament de Barcelona vull agrair a totes les persones i actors implicats, instituts de recerca, universitats, administracions que hem sumat.

 

Avui tenim aquí al President de la Generalitat, dos ministres del Govern d’Espanya i ens produeix una enorme il·lusió.

 

Espero que aquest projecte es converteixi en projecte de referència a la nostra ciutat, al país i al món. Perquè crec que realment té tots els elements per convertir-se en un projecte exemplar. I tant de bo que així sigui, pels seus continguts però també per la seva capacitat de sumar, que és un fet que necessitem moltíssim en els temps actuals.

 

I acabo dient que aquest projecte és un exemple de suma i de coordinació entre institucions, però també de lideratge públic i d’institucions emprenedores, com diria Mazzucato, amb visió a llarg termini, que també necessitem molt.

 

Vivim en temps convulsos amb moltes urgències però això no ens ha d’impedir mirar a mig i llarg termini.

 

Si les administracions només mirem la immediatesa ens equivocarem segur, perquè estem vivint un moment de crisi sistèmica, en un canvi de paradigma. Com deia Gramsci, estem en aquell moment mentre neix el nou món i el vell món no acaba de morir, que apareixen els grans mostres. El monstre del trumpisme, de l’extrema dreta, del negacionisme climàtic... Doncs és en aquest moment que la visió ha d’estar més clara que mai.

 

I Barcelona ho té molt clar. Barcelona vol liderar el futur, vol liderar la utopia no la distòpia, i per això a Barcelona, fent honor a la seva millor tradició, serà una ciutat valenta i innovadora, que des de la cooperació i el treball en xarxa liderarà un futur millor pels nostres fills i les nostres filles.

 

Moltes gràcies.

 

VÍDEO DE LA INTERVENCIÓ