Ada Colau Ballano és la primera dona alcaldessa de la ciutat de Barcelona. 

Compromesa amb els valors de la ciutat i propera a les necessitats de la gent, en els seus mandats ha canviat les prioritats de l'agenda, incorporant polítiques de proximitat (per exemple amb el Pla de barris i les polítiques d’habitatge) i, alhora, afrontant reptes globals com l’emergència climàtica.

Va néixer a Barcelona el 3 de març de 1974. És neta de migrants. Els seus avis paterns eren pastors a Güel (Osca). Els materns, d’Almazán, un poble de Sòria. Tots quatre van venir a Barcelona buscant un futur millor.

La seva infantesa i part de l’adolescència la va passar al barri del Guinardó, on va créixer amb les seves tres germanes, però al llarg de la seva vida ha viscut en molts barris, com el Congrés, el Gòtic, la Ribera o la Barceloneta.

Va estudiar a l’Escola Àngels Garriga i a l’Acadèmia Febrer. 

Va cursar estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona (UB). Durant la seva etapa universitària, també va estudiar un curs a Milà (Itàlia) amb una beca Erasmus.

Com molta gent de la seva generació, ha patit la manca d’oportunitats, la inestabilitat i la precarietat laboral. Ha treballat en feines diverses, que compaginava amb l’activisme social, la defensa dels drets humans i el dret a l’habitatge, valors que segueix defensant des de l’alcaldia.

Va formar part de l’Observatori DESC, plataforma integrada per entitats i persones dedicades a l’estudi i la defensa dels drets econòmics, socials i culturals, primerament com a tècnica de cooperació i després com a responsable de l’Àrea de Dret a l’Habitatge i la Ciutat.

L’any 2009 va impulsar la fundació de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que ràpidament va arrelar a tot Espanya i que, des que es va crear, ha aturat més de cinquanta mil desnonaments. En va ser la principal portaveu fins al 2014.

Com a portaveu de la PAH va comparèixer davant la Comissió d’Economia del Congrés dels Diputats durant la tramitació de la nova reforma de la legislació hipotecària. Aquesta experiència es va convertir en un punt d’inflexió en la lluita pel dret a l’habitatge.

L’any 2014, juntament amb persones procedents del moviment veïnal, l’acadèmia i els moviments en defensa de la sanitat i l’educació públiques, va impulsar el projecte Guanyem Barcelona, amb l’objectiu de concórrer a les eleccions municipals.

Com a cap de llista de la coalició electoral Barcelona en Comú, va guanyar les eleccions que es van celebrar el 2015. 

El 15 de juny de 2019 va ser reelegida alcaldessa de Barcelona.

Durant el seu mandat ha afrontat moments difícils i excepcionals, com les càrregues policials de l’1-O, els atemptats de la Rambla o l’emergència social i sanitària provocada per la covid-19. Davant les adversitats Barcelona sempre ha demostrat la seva capacitat de resposta. 

Des de l’Ajuntament ha prioritzat la lluita contra les desigualtats, l’impuls d’un model més sostenible de ciutat i la defensa del dret a l’habitatge digne i d’una ciutat més participativa.

Durant el seu mandat destaca la posada en marxa, entre d’altres, del Pla de Barris, la creació de la Unitat Antidesnonaments de Barcelona, el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics o les Superilles i els entorns escolars pacificats.

Les polítiques impulsades pel seu govern han rebut diferents premis i reconeixements. Destaquen, entre d'altres, el Projecte Hotels Salut, finalista als City Nation Place Awards i guanyador del Responsible Tourism Awards (2020) o el premi de l'European Responsible Housing Awards a les polítiques d'habitatge contra la gentrificació (2019).

Ha participat en diferents fòrums, com la Cimera sobre el Clima per a Líders Locals (París, 2015), la cimera de Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Sostenible (Quito, 2016) i el fòrum d’alt nivell sobre els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides (Nova York, 2018). 

Actualment és enviada especial per a la relació de les ciutats amb les Nacions Unides de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU)  i Vicepresidenta europea de la Comissió Directiva del C40, la principal xarxa mundial de ciutats que treballen per fer front a la crisi climàtica.

Viu de lloguer a la frontera entre el Camp d’en Grassot i la Sagrada Família amb el seu company, l’Adrià, i els seus dos fills, en Luca i en Gael. 

Viu al mateix pis on vivia abans de ser alcaldessa.