VÍDEO DE LA INTERVENCIÓ

Totes les ciutats compartim el model de 15 minuts exposat per Anne Hidalgo a París o els barris cuidadors dels que parlava Claudia López. Són totes paraules semblants. A Barcelona parlem de les Superilles, dels Superblocks, però en realitat estem parlant del mateix, estem parlant d’una ciutat que posi les persones al centre, tan bàsic com això, i acabar amb una barbaritat i un contrasentit com era que a Barcelona el 60% de l’espai públic estigués ocupat pels cotxes mentre que només el 10% dels residents utilitzen el cotxe per a desplaçar-se.  Això no té sentit.

És una ciutat contaminada, no saludable, sorollosa i injusta, i per tant calia canviar-ho i hem començat a fer-ho. Hi ha algunes resistències, però cada cop més la ciutadania ens demana més i que anem més ràpid.

Estem transformant la ciutat amb més verd, amb més transport públic, amb més carrils bici, amb més espai de qualitat i allà on transformem, s’omple de vida. És que a més passa immediatament.  Dius, on estaven tots aquests nens i nenes? Tancats a casa fins que van tenir espai i van poder ser protagonistes de la ciutat.

Estem demostrant que, efectivament, es podia fer una altra ciutat, una ciutat per a les persones i les cures. Així que amb molta il·lusió de participar d’aquest moviment de ciutats imparables que hem decidit posar les persones al centre i que cap pressió ni cap lobby ens podrà fer canviar d’idea, perquè la ciutadania ho té clar i nosaltres també.

Moltes gràcies!