Lesbianes, gays, trans, bisexuals, intra sexuals, persones no binàries, transgènere, aquí estem! Aquí estem celebrant els nostres cossos, celebrant el nostre desig, celebrant que som com som, que no hem de demanar perdó ni hem de demanar permís per gaudir del nostre desig i de la nostra sexualitat.

Feliç Dia de l’Orgull!

Aquí estem també per celebrar agraint, amb profund agraïment a totes les generacions que ens han precedit i que han posat el seu cos, arriscant fins i tot la vida, perquè avui nosaltres puguem estar aquí. I recordem especialment la manifestació del 77, a les Rambles, on dones trans i travestis obrien camí i eren pioneres perquè avui continuem avançant en drets. Tot el nostre reconeixement i tot el nostre agraïment.

I estem aquí per celebrar i celebrar vol dir seguir lluitant. Perquè els drets i les llibertats, com ens han ensenyat les generacions que ens han precedit, es conquisten i es reconquisten cada dia perquè si no es poden perdre. I estem avui aquí per seguir conquerint espais de llibertat i de felicitat, pels nostres nens i nenes, perquè volem que els nostres nens i nenes no tinguin por de ser qui són. Que no s’hagin d’amagar mai, que no sentin mai vergonya; que no es sentin mai exclosos a casa seva ni a l’escola, ni enlloc. Que els nostres nens i nenes puguin créixer lliures i felices.

I estem aquí perquè no podíem un 28 de juny callar-nos. Tot i que encara tenim la Covid i ha estat un any duríssim, però precisament perquè ha estat tan dur, ens ho mereixem. Ens mereixem estar aquí i celebrar-ho, encara que amb la mascareta i un aforament reduït, però hem d’estar aquí. I hem d’estar aquí per celebrar, per gaudir, perquè ens ho mereixem, però també per seguir lluitant juntes, unides, totes. No podem deixar ningú enrere i no podem permetre que ens divideixin.

Abans ho comentaven les companyes, dins del col·lectiu LGTBI també hi ha relacions de poder i també hi ha relacions de privilegi. I no és el mateix ser persona blanca i amb papers, que ser persona migrada, racialitzada, patint una llei d’estrangeria que és absolutament racista i que s’ha d’acabar. I no és el mateix ser persona LGTBI amb diners o precaritzada a una societat capitalista. Per tant, hem de lluitar juntes, i que ningú, absolutament ningú, quedi enrere.

I hem de seguir lluitant i conquerint drets cada dia. I li hem de donar les gràcies al col·lectiu trans perquè demà per fi entrarà al Consell de Ministres la Llei Trans, gràcies a la lluita de totes vosaltres. Demà la Llei trans serà llei. I seguirem avançant perquè ningú ens atura.

I no tenim por perquè som una ciutat orgullosament diversa, som una ciutat LGTBI, som una ciutat valenta, però no som ingènues. Sabem que l’extrema dreta avança, a Europa i aquí a casa nostra, i arriba fins i tot a les institucions, i no ho podem permetre. No podem permetre que el feixisme i els discursos d’odi segueixin avançant amb impunitat. També passa a casa nostra, als nostres carrers es segueixen reproduint agressions, discriminació i violència contra les persones del col·lectiu LGTBI.

I us demano un moment d’atenció perquè avui estic una mica emocionada perquè avui ens acompanyen aquí dues persones que en la passada festa de Sant Joan van patir una agressió molt greu als carrers de la ciutat de Barcelona. I us demano un aplaudiment enorme perquè sentin tota la tendresa i tota la força i que aquí ningú està sol ni sola. I no aconseguiran que tinguem por i que ens quedem a casa i deixem de gaudir, de ser qui som ni que vestim d’una altra manera. Aquí estem, així som, gaudirem i no ens amagarem.

Li agraeixo moltíssim a aquestes dues persones que han viscut un situació molt traumàtica que acceptessin venir quan les vaig convidar, perquè crec que és molt important que avui estiguem aquí junts i juntes dient que no permetrem que avanci l’odi.

Ha de saber tothom que a Barcelona anem avançant de la mà dels col·lectius LGTBI que defensen drets i llibertats, no el 28J sinó cada dia de l’any. Perquè cada dia de l’any ha de ser 28J. Juntament amb els col·lectius hem obert un Centre LGTBI que avui és pioner i referent a Europa. També tenim una Oficina per la No Discriminació on qualsevol persona que pateixi una agressió o una discriminació a la ciutat de Barcelona ha de saber que no està sola, que tindrà tot l’acompanyament psicològic, emocional i jurídic gratuït. I que en els casos greus ens personem com Ajuntament de Barcelona. Perquè no permetrem que l’odi avanci en els carrers i a les places de Barcelona. Els carrers i les places de Barcelona són nostres, de totes nosaltres, i ningú no en els trauran.

Així que acabo ja, donant-vos les gràcies, perquè malgrat la Covid, malgrat la LGTBIfòbia, i malgrat els discursos d’odi aquí estem, reivindicant-nos, celebrant-nos i lluitant junts i juntes. I junts i juntes seguirem avançant en drets i llibertats. Ho deia abans el representant del Pride, que els agraïm moltíssim que en poc temps hem pogut organitzar això perquè vam pensar que era normal que es posposessin els actes principals al setembre, per poder-ho fer amb menys aforament i sense mascaretes, però no podia ser que el 28J en un moment com aquest, en el que avança l’extrema dreta i el discurs d’odi, Barcelona es quedés callada. I per això avui estem aquí perquè Barcelona no calla ni callarà mai i espero que avui balleu, gaudiu, crideu, disfruteu, us estimeu, us abraceu i que ningú us faci callar mai.

Endavant i que l’amor guanyi a l’odi.

Gràcies!