En primer lloc voldria agrair, en nom de la ciutat, que hagueu escollit Barcelona com a seu de la World High Education Conference del 2022, especialment sabent que som la primera ciutat que heu triat per reunir-vos fora de París, on hi ha la seu de la UNESCO. Benvinguts i benvingudes.

Pensem que no és una tria casual i que demostra la nostra projecció com a ciutat referent en educació superior, ciència, cultura i coneixement.

I no sempre ha estat així. Si us hi fixeu, veureu que hi ha una parada que es diu Universitat, al centre històric, on hi ha la universitat més antiga de la ciutat, amb un edifici molt noble. I una altra parada que es diu Zona Universitària, i que està a la perifèria, al llindar amb altres ciutats.

Això és així perquè durant molts anys només uns pocs podien anar a la universitat. I perquè durant la dictadura es va allunyar als estudiants del centre, perquè se sabia que eren una llavor de canvi, de llibertat de pensament, de desafiament a allò establert, de democràcia.

I per això el feixisme va voler allunyar els estudis superiors de la gent, posant-los a la perifèria o fins i tot fora de Barcelona, amb la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quatre dècades després, la realitat és totalment la contrària. Aquestes universitats continuen actives i ben connectades, hem ampliat la presència de campus i facultats a tots els districtes de la ciutat i hem promogut el coneixement, la ciència i la recerca.

Actualment

• Les universitats de Barcelona acullen 230.000 estudiants

• Quatre centres universitaris de Barcelona estan entre els 15 millors de l’Estat

• Som la quarta ciutat en publicacions de recerca a la Unió Europea

• Dues escoles de negocis estan al top 20 mundial

• BCN és la 2a destinació mundial més atractiva en centres d’investigació científica, segons el Global Cities Investment Monitor 2021

1) Ciència i humanitats

Ens sentim molt orgullosos d’aquest balanç i no només per una qüestió d’avantatge competitiu. Ens interessa perquè la ciència i el coneixement ens ajuden a viure millor, són motors de progrés humà.

Cap dels reptes globals es pot resoldre sense una intervenció clara i contundent de la comunitat científica. I a la vegada, la recerca i la ciència soles no són suficients. És imprescindible que es basin en uns principis i valors sòlids de compromís social, de cohesió, justícia, solidaritat i sostenibilitat i que s’utilitzin per a aquests fins.

Dos exemples evidents i d’actualitat són la pandèmia i el canvi climàtic.

El desenvolupament de les vacunes contra la Covid-19 ha estat un d’esforç científic sense precedents que ens està permetent, poc a poc, recuperar la normalitat. Una fita de la humanitat que demostra del que som capaços quan tenim clares les prioritats essencials.

Però a la vegada, si les vacunes no arriben a tot el món, estarem fallant estrepitosament com a humanitat.

De manera semblant, pel que fa al canvi climàtic, la ciència ha evidenciat de manera reiterada la seva existència, producte d’un model econòmic que explota salvatgement les persones i el planeta, amb efectes cada vegada més accelerats. Però malgrat els esforços de la comunitat científica, sense una aposta decidida dels estats i mesures concretes i decidides, no hi ha res a fer.

En definitiva, el coneixement necessita valors per a que el somni de la raó no creï monstres, sinó progrés. Cal posar el coneixement al servei del benestar, especialment de qui més ho necessita, al servei de la lluita per l’equitat i la sostenibilitat.

En segon lloc, si parlem d’educació superior, no podem oblidar-nos de tot el coneixement, en les seves múltiples facetes i disciplines: ens cal una major comprensió del coneixement social, humanístic i artístic, igualment imprescindible. I per això no volem ni podem dissociar la ciència de les humanitats; un error que empobreix la ciència, empobreix les humanitats, i empobreix l’aportació al progrés humà. I aprofito l’ocasió per reclamar que no es redueixin les hores de filosofia a l’educació secundària.

I en tercer lloc, ens cal coneixement tant com pensament i filosofia. Sovint s’identifiquen, però no són el mateix. Necessitem vincular el coneixement al pensament crític, basat en evidències, per combatre els intents de manipulació, les falses creences i fake news que alimenten la polarització i les posicions antidemocràtiques.

En aquest sentit vull ressaltar la Biennal del Pensament que hem impulsat a Barcelona i que ja ha realitzat dues edicions, per parlar de ciutat, de democràcia i de tecnologia, així com la Biennal Ciutat i Ciència, per incorporar la ciència a la millora del nostre benestar i com afrontar els reptes que tenim.

2) Educació superior, igualtat i equitat

I sens dubte, si parlem d’educació superiors, recerca i valors, una qüestió absolutament clau és l’equitat i la igualtat en l’accés a aquesta educació.

Cal que al coneixement, i a l’educació superior, hi pugui accedir tothom que ho vulgui, no només aquells que s’ho poden permetre. Malauradament, som lluny d’aconseguir aquest objectiu.

Per això són tan importants mesures de reducció de les taxes universitàries, d’augment de les beques i d’igualació d’oportunitats en l’accés a l’educació superior com les que està impulsant el Ministre d’Universitats, Manuel Castells, a qui aprofito per saludar afectuosament i a qui agraeixo la seva tasca.

I aquest és un compromís propi també de la ciutat de Barcelona. Fa pocs dies vaig poder felicitar personalment la primera promoció de joves graduades del Programa Prometeus: Un projecte que elimina barreres econòmiques, però també culturals i socials, per a que els joves dels barris més vulnerables de la ciutat accedeixin a la universitat.

Els vaig felicitar molt i els vaig dir que el Programa Prometeus no és pas un avantatge, és més aviat la compensació d’un desavantatge. Aquestes noies i aquests nois no ho han tingut més fàcil que a altres, al contrari. Però podem evitar que ho tinguin més difícil corregint les injustícies.

Perquè totes sabem que no és igual de fàcil ni accessible arribar a la universitat per a una família humil, treballadora, que per a una família benestant. Algunes dades de Barcelona mateix:

• Només el 10,6% d’universitaris provenen d’una família de classe treballadora, davant del 54,7% dels alumnes que són de classe alta i el 34,7% de classe mitja.

• Els alumnes de famílies més humils tenen quasi 6 vegades més probabilitats de repetir curs.

I no només existeix una barrera de classe social, també hi ha una barrera molt clara de gènere:

• L’any 2018 el percentatge a les universitats catalanes era quasi paritari: d’un 45% de dones i un 55% d’homes. Però en canvi, en la categoria de catedràtic/a d’universitat, hi havia un 78% d’homes i un 22% de dones.

• Així mateix, i segons dades de la mateixa UNESCO, en l’actualitat menys del 30% dels investigadors d’arreu del món són dones.

L’educació superior ha de recompensar l’esforç realitzat, però es desenvolupa en un món desigual que té molt mal repartit l’equilibri entre esforç i recompensa.

Perquè malauradament, per molta gent, milions de persones al món, estudiar és encara una fita inassolible, fins i tot als nivells més bàsics. Més encara a nivell superiors. Més encara si ets dona. Més encara si vens d’un país sense drets bàsics garantits o estat del benestar.

Malauradament, l’afirmació “si vols, pots” és una fal·làcia per a una majoria de la població. Perquè no hi ha meritocràcia sense equitat i igualtat. Una societat més equitativa i igualitària és també una societat que aprofita més tot el seu capital humà. I així tots i totes sortim guanyant.

I la nostra responsabilitat com a governants, i de totes les organitzacions implicades en l’àmbit de l’educació i el coneixement, és treballar per reduir aquestes desigualtats i per facilitar així que tothom pugui estudiar si ho vol. I que pugui fer-ho al llarg de tota la vida.

Espero que la vostra tasca en aquesta 3a Conferència Mundial sigui molt profitosa i que pugueu aprofundir en aquests i altres reptes cabdals per fer de l’educació superior una palanca de canvi social, d’ampliació de drets i de benestar.

Així que moltes gràcies, en nom de la ciutat de Barcelona, per escollir-nos com una capital universitària, cultural i científica, títols que assumim amb molt d’orgull i responsabilitat.